El més bonic de mi viu en l’art. Com em maravella el món i com m’explota el cor davant la bellesa dels paisatges. Sovint pinto el mar perquè ho té tot, fúria, profunditat, misteri, tendresa, bellesa, alegria i tristesa.

He volgut portar un mar amb lluna a un poble de l’interior per poder tenir a prop aquell no-sé-què dels misteris de la vida, de respiració profunda que té contemplar-ne la bellesa.