En la tranquil·litat d’un jardí, envoltats pel silenci trencat pel cant d’algun ocell, ens aturem a pensar. Aquí, el temps sembla frenar, permetent-nos reflexionar sobre el camí que hem de seguir. Amb calma, escollim els pensaments més clars, com qui agafa les flors més boniques del jardí i els portem cap a nosaltres, decidint amb confiança el pas a seguir.